Els Ocells Verds

Fa molt de temps en una terra llunyana mes enllà del mar, hi havian dos ocells d’ una bellesa incomparable. Tenien un cap petit, uns ulls negres y penetrants, un bec de color vermell, potes llargues i plomes verdes i blaves de totes les tonalitats, brillants sota la llum del sol.

Aquests ocells habitaven en la part més alta dels arbres, I gairebé no es deixaven veure pels homes. Quan per casualitat es trobaven amb algun que caminava per el bosc, cridaven fort i s’amagaven.

Un dia, els ocells van veure una nena molt petita que caminava entre els arbres, recollint bolets, cantant amb una veu molt bella, tan bella, que els ocells no van voler cridar ni amagar-se. Poc a poc, la noia s’en va anar anant lluny dins del bosc I els ocells la van perdre de vista.

Quan va caure la nit y els ocells reposaven, es van despertar en escoltar un plor llunyà. Quan van anar a veure que era això, es van trobar la nena que plorava sota un arbre, s'havia perdut.

Un dels ocells que volia veure a la noia més de prop, es va malmetre una ala en baixar volant. La noia que era molt bona, deixant de plorar, es va treure el jersei i li va embolicar l'ala a l'animal per curar-lo.

El altre ocell, en veure aquest acte de bondat, li va preguntar a la nena perquè estava plorant. Ella els va dir que s'havia perdut al bosc, quan intentava trobar bolets per fer-li un bon sopar a la seva mare, que estava malalta.

Els ocells en escoltar això  li van dir:
-Que noia mes bona ets!
-Que cor més gran i que veu més bonica

-Nosaltres som uns ocells màgics i t'ajudarem a tornar a casa teva. Posa't aquest vestit i podràs volar directament a casa.

Els ocells li van donar un vestit de plomes verdes i blaves brillants sota la llum del sol, i la noia es va anar volant pel cel d'una nit estrellada.

Diuen que aquests ocells són les ànimes de dos antics enamorats que es van prometre estar junts per sempre, que viuen lluny de la gent però que ajuden tot el que demostra que sap el que és el verdader amor.